A prop dels antics camps d'ametllers, a les afores rurals de Manacor, una estructura immutable reposa fermament sobre el terreny, fonent-se amb el call vermell de la terra i els seus voltants. L'estructura horitzontal i discreta de la casa s'integra de manera humil amb el fons, retent homenatge a la feina dels pagesos que van conrear la terra i a l'arquitectura vernacular de les seves cases tradicionals.

Tot i que manté l'essència d'una residència tradicional mediterrània, es distingeix per la seva organització espacial i materialitat, establint una connexió visual fluida entre l'arquitectura i el paisatge que l'envolta. Aquesta composició única la transforma en un refugi tant per a la relaxació com per a la trobada.

La casa es dissenya mitjançant una seqüència de volums horitzontals que es reculen suaument els uns dels altres, oferint una varietat d'espais exteriors per gaudir durant tot el dia. En primer lloc, la pèrgola i el porxo formen un refugi exterior, oferint un santuari ombrejat per dinar, fer torrades o simplement descansar a la fresca.

Des de la terrassa, situada a sobre del porxo, s'obté una panoràmica de la imponent muntanya de Sant Salvador, l'antiga Ermita de Manacor i la torre del campanar, que ofereix una visió de la rica herència dels voltants.

Amb la seva aigua de to verd fosc, evocant els records dels antics safareigs, emergeix davant del porxo la piscina, rectangular i allargada i al seu costat un solàrium de fusta per prendre el sol.

L'àrea central, situada al punt mitjà de l'eix longitudinal, és el cor de la llar. Connectada amb el porxo, aquest espai central destaca per les obertures que emmarquen l'escena natural que l'envolta i per la diversitat d'ombres que projecta el sol a mesura que passa el dia. Els seus sostres alts i inclinats amb bigues de fusta transmeten una sensació d'amplitud.

La façana rugosa de calç parla del treball manual fet per l'artesà, dotant la casa d'un caràcter atemporal, com si hagués estat sempre allà, arrelada al terreny.